Ermita del Calvari (Alcalà de Xivert)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Ermita del Calvari
Imatge
Dades
TipusErmita Modifica el valor a Wikidata
Construcció1727 - 1779
Consagració1779
Característiques
Estat d'úsregular (restauració parcial en 1983)
Estil arquitectònicBarroc
MaterialMaçoneria de pedra i morter de calç
Mesura11,9 (amplada) × 15,2 (longitud) m
Altitud152 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAlcalà de Xivert (Baix Maestrat) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióA la part meridional del pla de la Foia, a 400 m de la població.
Map
 40° 18′ N, 0° 14′ E / 40.3°N,0.23°E / 40.3; 0.23
Bé immoble de rellevància local
Data13 febrer 2007
Identificador12.03.004-002
Bé immoble de rellevància local
Identificador12.03.004-002
Plànol

Activitat
DiòcesiTortosa

L'Ermita del Calvari d'Alcalà de Xivert està situada a la part meridional del pla de la Foia, a uns 400 m d'Alcalà, al mig del camí del seu nom que s'inicia al poble d'Alcalà i arriba a la vall d'Estopet. Davant de l'ermita i delimitant el camí d'accés es plantaren xiprers i, fins a la guerra civil, existien les capelletes del calvari.[1] Ha estat qualificada com a Bé de Rellevància Local amb la categoria de Monument d'Interès Local.[2]

Història[modifica]

El 3 de maig de 1727 comencen les obres i es va construint fins al 1731 —com apareix damunt la finestra de la façana principal— i al cap de poc es paralitzen les obres per començar la construcció de la nova església parroquial. Acabada aquesta se segueix la construcció de l'ermita fins a acabar l'any 1779, on el 31 d'agost, en plenes festes patronals, és consagrada.[3][4][5]

Arquitectura[modifica]

L'ermita té planta rectangular, quasi grega, centrada en la cúpula, amb dues petites sales adossades al presbiteri: la sagristia i la casa de l'ermità. Al peus desenvolupa dues capelles laterals menudes. La volta és de canó. La cúpula descansa sobre un tambor octogonal amb finestres cegades i està coberta de teules envernissades blaves i blanques als angles. La llum penetra per la finestra del peu i les dues del creuer.[6][4]

Els angles de la façana principal, la cornisa i la portada són de carreus, la resta de maçoneria.[1]

La portada és d'ordre dòric-toscà amb un ondulant frontó. Per sobre una finestra amb llinda gravada la data d'inici de la construcció. I remata el frontis una cornisa mixtilínia i al damunt, un campanar de paret, avui desaparegut.[4]

L'espai interior es troba decorat amb pintures i estucs, amb característiques del rococó. Les petxines estan pintades amb motius de la Passió, algunes molt deteriorades: l'Oració a l'Hort de Getsemaní, la Flagel·lació, el Descendiment i l'Enterrament. La cúpula està decorada amb grisalles i trompe-l'oeil (il·lusió pictòrica). Es pinta una llanterna i uns ulls de bou il·lusoris, i entre un ull i l'altre les grisalles decorades amb temes de l'Antic Testament: Caín assassina Abel, el sacrifici d'Isaac, la serp de bronze i Moisès demanat ajuda a Déu en la batalla contra els amalequites; que formen un conjunt al·legòric de la passió i mort de Crist.[1][7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Rodríguez Culebras 1986.
  2. Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià.Publicada en el DOGV núm. 5.449, de 13 de febrer de 2007.
  3. Iturat 1998: pp. 21-22.
  4. 4,0 4,1 4,2 Arnau i Vallina 2001: pp. 10-11.
  5. Sanz Sancho 2009: p. 67.
  6. Iturat 1998: p. 25.
  7. Iturat 1998: p. 26.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ermita del Calvari
  • Arnau i Vallina, Joaquim; Sanz i Sancho, Joan Vicent; Iturat, Joaquim. El patrimoni arquitectònic gaspatxer. Alcalà de Xivert: Associació d'Amics de Mainhardt, 2001. ISBN 84-923793-3-2. 
  • Iturat, Joaquim. Las ermitas de Alcalà (I) (en castellà). Alcalà de Xivert: Associació d'Amics de Mainhardt, 1998. ISBN 84-923793-1-6. 
  • Rodríguez Culebras, Ramón «Calvarios castellonenses. Alcalá de Chivert» (en castellà). Hoja Parroquial. Diócesis Segorbe-Castellón, Núm. 1236, 1986.
  • Sanz Sancho, Joan Vicent. Alcalà de Xivert-Alcossebre: Territori i patrimoni. Benicarló: Onada, 2009. ISBN 978-84-96623-41-5.